Reflexió de la POCC sobre el nou POUM de Cabrera de Mar

Una visió caduca de la capacitat de desenvolupament del nostre poble ha dut els dos últims governs a un carrer sense sortida.

Amb un nou planejament en tràmit, que ha de determinar el nostre model urbanístic de per vida, ja que sobre el paper no deixa, a curt o llarg termini, un pam de poble urbanitzable per urbanitzar, es troben estancades dos modificacions substancials de l’anterior pla urbanístic, encara vigent. Em refereixo als sector coneguts com Can Carles i Cal Conde.Totes dues modificacions es van dissenyar i aprovar durant la majoria d’ERC, amb l’oposició dels regidors convergents i populars.

Que aquests projectes urbanístics no agraden a bona part dels cabrerencs es va fer palés en les darreres municipals i els votants van donar suport a un partit independent, Gent per Cabrera i a l’agrupació local de CIU decidits com semblava, abans d’eleccions, a lluitar per la conservació d’un patrimoni ambiental irrepetible i a controlar el creixement urbanístic d’acord a les necessitats reals de vivenda i equipaments dels cabrerencs.

És de tots conegut, però la decantació que ha fet el govern local durant els dos últims anys, que sorpresivament ha optat per un continuisme evident de la política que criticaven.

La coalició de govern formada per CIU i GxC ha tingut, i crec que encara té a les seves mans la oportunitat de cercar solucions urbanístiques menys agressives per aquests sectors clau del poble dins del nou POUM, que les propossades en el temps de la bombolla inmobiliària, sols té que sortir del seu enrocament i fer un análisi acurat de la situació comptant amb la participació ciutadana, per tal de promoure i dissenyar un model de poble lliure de pressions especulatives de dubtosa eficàcia.