Presentació de Suggeriments de la POCC al nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Cabrera de Mar

Fa dos mesos que es va aprovar en el nostre Consistori un document d’Avenç previ a la redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i, en conseqüència, va quedar obert un termini d’informació pública que ha finalitzat el dia 27 d’abril del corrent 2007.

La POCC, dins del termini d'informació pública de l'Avenç ha lliurat a l’Ajuntament el "Text de Suggeriments al nou POUM de Cabrera de Mar Alternatives i oportunitats", document que analitza algunes de les propostes del Consistori per dur a terme aquesta nova Ordenació.

Per situar-nos en la realitat social, urbanística i territorial del municipi exposem els Suggeriments de la POCC , en les quatre entrades següents per la consideració de tots:

1) Context del nou POUM; 2) Anàlisi del Context del Nou POUM; 3) Oportunitats i alternatives per un nou POUM a Cabrera de Mar; 4) Model alternatiu per un nou POUM a Cabrera de Mar.

Feu-nos arribar els vostres comentaris a la nostra adreça electrónica poccabrera@hotmail.com

1) Context del nou POUM de Cabrera de Mar

Actualment, Cabrera pateix un dèficit de vivenda de protecció social, degut en gran part a la promoció majoritària de vivenda unifamiliar en els últims 14 anys.

Per a solucionar aquest dèficit, el Document Avenç de POUM (DAP) proposa acollir un creixement de població de 2000/3000 nous habitants respecte al cens de 2004 en un horitzó de 15/20 anys.

Aquesta proposta comporta arribar a 6.967 habitants residents (gairabé el doble de la població actual) i justifica aquestes necessitats de creixement urbà en l’ increment de la població en els darrers 24 anys (any 1981 = 1.703 residents; any 2005 = 4.120 residents) i en el fort increment de la taxa mitja de creixement interanual experimentat entre els anys 2003 i 2005.

Però el DAP no considera la irregular evolució d’aquest indicador, ja que obvia les següents qüestions:

Una, que en els deu (10) anys anteriors a 2003, la taxa va decréixer de forma sostinguda. I:

Dos, que només el 30% d’aquest creixement és vegetatiu, sent el 70% restant imputable al flux migratori i al corresponent empadronament de persones alienes al municipi.

D’altre banda, el creixement proposat pel DAP (76% en 20 anys) ultrapassa en 19 punts percentuals el més alt dels quatre escenaris de creixement considerats per l’ Institut d'Estadística de Catalunya(57%).

Sembla, però, que aquest procés sobrevingut d’assentament quedarà aturat per els nous Plans Directors del Sistema Costaner, que limiten els processos de desenvolupament urbanístic de nous sectors entre la línia de costa i l’autopista, com és el cas, en el nostre poble, del Sector de Can Pou o “Pla de l’Avellà II” (aprovat el setembre de 2000), on s’ha concentrat la major part del creixement especialment a partir de 2003.

La normativa dels plans, PEIN de la Conreria-Sant Mateu Céllecs, Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC-1), Pla Director dels àmbits del Sistema Costaner (PDUSC-2) integrats per sectors de sòl urbanitzable i delimitat, sense pla parcial aprovat, sumats a l’actual Sistema General Viari, afecten més del 60% de la superfície total del terme.

Considerant que els Plans Directors del Sistema Costaner declaren no urbanitzable tot el sòl agrícola situat entre l’autopista C-32 i el mar, les possibilitats de creixement urbà del municipi queden limitades al sòl agrícola que queda entre l’autopista i el casc urbà i a algunes actuacions puntals de reforma urbana que es puguin realitzar dintre d’aquest.

No obstant, a efectes de necessitats de futures vivendes, el sòl urbà i el sòl urbanitzable vigents a Cabrera disposen encara d’una capacitat residencial vacant per a construir 511 nous habitatges, equivalents a 1.559 residents, com reconeix el DAP.

Cal remarcar que en aquest còmput el document no té en compte els 120 nous habitatges addicionals que pretén construir el Consistori en l'entorn protegit dels jardins i la masia de Can Dalmases (sector de Cal Conde), dintre del casc urbà.

2) Anàlisi del context del nou POUM

En aquest punt convé plantejar les següents qüestions:
Per què no s’ha actualitzat el DAP (Document d'Avenç del POUM), redactat el 2005 abans de presentar-lo a informació pública?
Pretén ara el Consistori traslladar a les proximitats del casc urbà l’operació urbanística que no ha pogut desenvolupar a la costa?
Per què no es compten els 120 nous habitatges de Cal Conde?
El DAP proposa un increment de 3.000 nous habitants en 20 anys. S’entén que es refereix a la població de 1ª residència, però el DAP no diu si preveu construir també més habitatges de 2ª residencia.

Quan sòl addicional preveu reservar per a nous habitatges? Quina part d’aquest sòl destinarà a habitatge de protecció oficial?

Considerant afegides les promocions de Can Carles i de Cal Conde a les estimacions del DAP, la capacitat resident encara disponible en el sòl reservat en el planejament actual és de 631 habitatges, equivalent a un increment de població de 1.924 habitants (631 x 3,05 = 1.924). Vol això dir que, per allotjar els 1.076 habitants que falten per arribar als 3.000 que proposa el DAP es reservarà estrictament el sòl necessari per a construir els 353 nous habitatges addicionals necessaris o, es pensa reservar més sòl?

Si tal com proposa el DAP, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es planteja per assumir aquest fort creixement de població, i considerant que aquest només té possibilitat de desenvolupar-se per sobre de l’autopista, l’ampliació de la futura urbanització a Cabrera pressionarà bàsicament sobre els sectors limítrofes del casc urbà per la seva façana meridional, modificant radical i de manera irreparable la fesomia del poble i, substancialment, el paisatge que es divisa a l’entrar per l’ Avinguda Onze de Setembre, afectant també de forma negativa la seva vialitat.

A més, si el nou sistema viari es desenvolupa seguint l’estructura que reflexen els plànols del DAP, comportarà la total desaparició del torrent de Ca l’Ignasi, un dels pocs que encara queden a centre-vila i significarà probablement també el soterrament del tram urbà de la riera de Cabrera.

Hem de deduir, per tant, que el Consistori ha optat decididament per ofertar tot el sòl agrícola que queda pel damunt de l’autopista per a aprofitar la demanda de residència, bàsicament de renda lliure, que genera el moviment migratori provinent de la capital, més que apostar per la promoció de vivenda de protecció oficial.

No es veu doncs en aquest POUM altra cosa que un interès especulatiu i financer de generar plusvàlues urbanístiques, confirmant la tendència seguida per les modificacions puntuals del Pla General de 1992, tramitades per l’actual Consistori en els sectors de Can Carles i de Cal Conde.

Si s’arriba a desenvolupar amb aquestes característiques, un projecte de tal abast significarà una transformació radical de l’actual model de vida urbana que gaudeixen els veïns de Cabrera, tot i que l’operació es pretengui justificar en funció de la demanda de vivenda de protecció social dels seus habitants, quant el cert és que el creixement urbà que es vol posar en marxa supera en més de vuit vegades el creixement vegetatiu de la seva població.

3) Oportunitats i alternatives per un nou POUM a Cabrera de Mar

Fins ara, i enfront dels forts interessos que ens envaeixen seguint la bombolla immobiliària dels darrers anys, el seny dels cabrerencs ha permès que, en els seus trets bàsics, el poble conservi la forma de viure que sempre l’ha identificat.

En aquest sentit, la proposta que fa el Consistori actual en el Document d'Avanç de POUM es contraria al tarannà i a la privilegiada convivència que existeix en el nostre poble. Per tant, és raonable plantejar per a Cabrera altres opcions alternatives compromeses amb la contenció del creixement urbà i el desenvolupament sostenible del municipi.

La redacció d’un nou POUM és la gran oportunitat que té Cabrera de Mar, pensant en un futur horitzó de 20 anys, de poder dotar-se d’un nou marc urbanístic que preservi el model de vida urbana que gaudeixen els seus veïns i una peça clau per a protegir la seva singularitat.

Al bon entendre de tots els cabrerencs, el nou POUM ha de conjugar les necessitats socials més immediates dels seus veïns en matèria d’habitatge, accessibilitat, equipaments i serveis, amb la condició inqüestionable de preservar el paisatge, el patrimoni natural, arqueològic, arquitectònic i cultural propis del municipi, impedint la disbauxa urbanística que tan mal ha fet als pobles veïns i cercant un desenvolupament moderat més ajustat a la capacitat de sustentació del territori.

4) MODEL ALTERNATIU AL NOU POUM DE CABRERA DE MAR

El Document Avenç de Poum, en el text presentat a informació pública per l'Ajuntament, fins el 27 d'abril de 2007, sintetitza els seus objectius generals en un esquema de 12 punts, després d’haver considerat els 25 escrits d’al·legació presentats durant el període de participació pública acordat el 16 de novembre de 2004, i amb l’intent explícit de corregir, en part, algunes de les consideracions i objectius que es formulaven inicialment.

Contraposat al esquema del Document d'Avenç, la POCC proposa un model alternatiu al nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cabrera de Mar amb els següents objectius generals:


1) Reforçar les característiques pròpies de la personalitat en matèria urbanística del municipi –és a dir, com a centre residencial i de serveis de qualitat -, procurant un desenvolupament urbà moderat que s’ajusti a la capacitat de sustentació del territori, d’acord amb els imperatius del desenvolupament sostenible, així com l’oportú equilibri amb les necessitats dels diferents sectors econòmics del municipi.

2) Desistir de la tramitació del sector UNP3 (Horta de Can Carles) en sòl urbanitzable i del sector de Cal Conde en sòl urbà, retrocedint els tràmits practicats fins ara i sotmetent-los a les determinacions que resultin de la redacció del nou POUM.

3) Destinar tota la reserva futura de sòl a l’objectiu de completar el Sistema d’Habitatges Dotacionals Públics en 125 unitats en sòl urbanitzable més 65 unitats en sòl urbà. Caldrà preveure, a més, l’oportuna dotació del Sistema d’Equipaments Comunitaris amb els serveis tècnics associats, sense superar en el termini de 20 anys una població màxima de 5.400 habitants residents, que corresponen a la capacitat residencial resultant d’afegir, a la capacitat vacant en el sòl urbà i urbanitzable vigent actualment, la capacitat corresponent als nous habitatges de protecció pública projectats.

a). Aquesta població comportaria un increment de 1.430 habitants sobre el cens de 2004 (3.967 habitants) d’acord amb la projecció mitja que estima l’IDESCAT per a la comarca del Maresme. Aquest Organisme fixa un increment mitjà del 36% en un període 20 anys, percentatge molt inferior, per tant, al que proposa el DAP per el mateix període: 76%, corresponent a 3.000 habitants, que ultrapassa en més de dues vegades la projecció mitja de l’ IDESCAT. En aquesta projecció no està inclosa la part addicional de població temporal, que actualment s’estima en 1.739 habitants.

b). S’ha de tenir en compte que, descomptant les 232 unitats d’habitatge del sector “UNP3” i les 120 unitats previstes en el sector de “Cal Conde”, la capacitat residencial vacant en els sòls urbà i urbanitzable actuals és de 279 habitatges. Si a aquestes hi afegim les 65 noves unitats en sòl urbà i les 125 unitats més en sòl urbanitzable que es proposen, s’arribarà a un total de 469 nous habitatges, equivalents a un creixement de població de 1.430 habitants (34%) sobre el cens de 2004 (3.967 habitants), i per tant a una població municipal inferior a 5.400 habitants residents. No s’inclou en aquesta xifra la part addicional de 1.739 habitants de població temporal existent actualment, abans esmentats, que es proposa no incrementar.

4) Millorar la interconnexió viària dels diferents nuclis urbans, corregint els actuals defectes d’accessibilitat entre sí i amb la xarxa viària bàsica, i resoldre les mancances d’aparcament.

5) Recuperar els espais fluvials de les rieres i dels torrents del municipi, aprofitant les zones de servitud de la riera de Cabrera, del torrent dels Molins i del torrent dels Vinyals per a interconnectar mitjançant itineraris de vianants, bicicletes i motoritzat la platja, el casc urbà de Cabrera, el nucli del Pla de l’Avellà i una zona de nova creació destinada a equipaments esportius i a activitats comercials i de lleure vinculades amb la natura i el sector agrícola, com element que permeti cohesionar la vida ciutadana quotidiana d’ambdós nuclis de població.

6) Recuperar i transformar la façana marítima com a gran espai de lleure i d’activitats i serveis amb dotacions diverses.

7) Respectar i difondre el llegat arqueològic, potenciant un turisme de qualitat que sigui dinamitzador de l’economia en els seus aspectes comercials, gastronòmics i lúdics.

8) Ordenar els usos en sòl agrícola, impulsant la dotació de serveis relacionats amb l’activitat agrícola amb la finalitat d’evitar l’establiment d’activitats marginals i de garantir la viabilitat de les explotacions i la millora del medi rural.

9) Definir les reserves de sòl per a les xarxes de transport públic local i comarcal, tot evitant el consum excessiu de sòl i tenint en compte el seu impacte ambiental.

10) Delimitar els polígons d’actuació urbanística en funció de les circumstàncies d’urbanització i consolidació urbana.

11) Reforçar la protecció actual del PEIN mitjançant una estricta ordenació d’usos i d’activitats en una franja perimetral mínima de 500 m al voltant del massís de Burriac i els seus entorns.

12) Establir els paràmetres d’ordre urbanístic que permetin millorar la qualitat ambiental i el desenvolupament sostenible del municipi, tot aprofitant l’aplicació de les noves tecnologies d’estalvi energètic i de sostres solars tèrmics i fotovoltaics en els nous edificis, així com les d’aprofitament d’aigües pluvials i de reutilització dels recursos hídrics.